Bisbat de Perpinyà
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Separat de | arquebisbat de Narbona  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 471.038 (2019) (114,44 hab./km²) | |||
| Llengua utilitzada | francès | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Geografia | ||||
| Part de | província eclesiàstica de Montpeller | |||
| Superfície | 4.116 km² | |||
| Limita amb | bisbat de Vic, sud-oest bisbat de Carcassona, nord bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, nord-oest bisbat d'Urgell, oest bisbat de Girona, sud | |||
| Creació | 1817 | |||
| Catedral | Catedral de Perpinyà | |||
| Lloc web | perpignan.catholique.fr | |||
 | ||||
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.[1]
Actualment, comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya.[2] Aquest darrer territori pertanyia al bisbat d'Urgell, però pel tractat dels Pirineus (1659) es migpartí la Cerdanya i, posteriorment (1802), el territori sota administració francesa de la Cerdanya va passar al bisbat de Perpinyà (a canvi, el bisbat d'Urgell aconseguí la Vall d'Aran).[3] També pel tractat dels Pirineus, el bisbat de Perpinyà va deixar d'estar vinculat amb Catalunya i va passar a estar vinculat a Narbona.[4]
Els bisbes més coneguts del bisbat són:
- Pere de Magarola i Fontanet, Diputat eclesiàstic del General de Catalunya.
- Juli-Maria Carsalade du Pont que hom anomena el Bisbe dels catalans (1899-1932).
- Francesc Eiximenis (1408-1409).
Referències
Bibliografia
El obispado de Elna, de Francesc Monsalvatge i Fossas (1911-1913).
Vegeu també
- Diòcesis dels Països Catalans
- Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
- Per la seva fundació vegeu: Arsat.
Enllaços externs
- Bisbat de Perpinyà - Lloc web oficial .
