Arveu IV de Donzy
| Nom original | (fr) Hervé IV de Donzy  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1173 (Gregorià) Château de Saint-Aignan (Loir-et-Cher) (en)  |
| Mort | 22 gener 1222 (48/49 anys) Château de Saint-Aignan (Loir-et-Cher) (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | Matilde de Courtenay (1200 (Gregorià)–) |
| Fills | Agnès de Donzy |
| Pares | Hervé III de Donzy, Baron de Donzy (en) i Mathilde Gouët, Dame de Montmirail, d'Allueys, de Brou, d'Authou et e Bazoches-du-Perche (en) |
 | |
Arveu IV de Donzy (francès Hervé IV de Donzy), mort el 1222, fou un senyor de Donzy i comte de Nevers de 1199 a 1222. Era fill d'Arveu III († 1187), senyor de Donzy, i de Matilde Gouët.
Vassall de Pere II de Courtenay, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, es va revoltar contra ell per a la possessió del castell de Gien, el va derrotar a Cosne-Cours-sur-Loire i el va fer presoner. Per al seu alliberament, Pere es va veure obligat a donar la mà de la seva filla Matilde de Courtenay, així com el comtat de Nevers. Pere de Courtenay va conservar vitalíciament els comtats d'Auxerre i de Tonnerre.[1] El papa es va negar en principi a atorgar la dispensa de consanguinitat per al matrimoni, i no la va concedir més que al cap d'uns quants anys, imposant a Arveu la participació en alguna croada.
Va participar per això el 1209 a la croada albigesa al costat entre altres del seu veí i rival el duc Eudes III de Borgonya. Va participar en les preses de Besiers i de Carcassona, però va refusar adquirir la possessió de les vescomtats de Besiers i de Carcassona que se li havia proposat. Els quaranta dies de serveis passats, es nega a combatre més temps per a la croada i torna al seu comtat.[2]
Va combatre igualment a Bouvines (1214) del costat flamenc; va participar en la campanya d'Anglaterra que pretenia posar a Lluís VIII de França sobre el tron d'aquest país; després a la cinquena croada (1217), i finalment a la seu de Marmande.[3]
El 1217, el seu sogre Pere que marxava a Constantinoble per prendre possessió de la corona de l'Imperi Llatí li va cedir el comtat de Tonnerre, probablement contra una suma de diners. A la mort de Pere el 1219 la seva dona va heretar finalment el comtat d'Auxerre que d'aquesta manera va caure també a mans, de fet, d'Arveu. Pero va morir al seu torn el 23 de gener de 1222 al castell de Saint-Agnan[1] Fou enterrat a l'abadia de Pontigny.
Matrimoni i fills
Es va casar l'octubre de 1199 amb Matilde de Courtenay (1188 † 1257), filla de Pere II de Courtenay i d'Agnès de Nevers i van tenir a:
- Guillem, mort entre 1207 et 1214, promès a Beatriu del Vienès
- Agnès II († 1237), comtessa de Nevers, Auxerre i Tonnerre, casada el 1223 amb Guiu de Châtillon, comte de Saint Pol.[4]
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Foundation for Medieval Genealogy
- ↑ Dominique Paladilhe, Simon de Montfort, Librairie Académique Perrin, 1988 (réimpr. 1997), 324 pàg. ISBN 2-262-01291-1
- ↑ «Antic blasó». Arxivat de l'original el 2009-02-08. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ Jacquillat-Despréau, Notice sur le comté de Tonnerre, a la revista Annuaire historique de l'Yonne, 1839.
| Origens | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Croada dels barons (1209) | Besiers (7-1209) · 1r Carcassona (8-1209) | ||||||||
| Guerra del Llenguadoc (1209-1213) | |||||||||
| Revolta del Llenguadoc (1216-1223) | |||||||||
| Intervenció reial (1226-1229) | Avinyó (6-1226) · Tractat de Meaux (4-1229) | ||||||||
| Prolongació de la croada | 2n Carcassona (1240) · Avinhonet (5-1242) · Montsegur (5-1243) · Querbús (5-1255) · Castell de Niòrt (8-1255) | ||||||||
| Participants |
| ||||||||
| Concilis | Concili de La Vaur (1213) · Concili de Montpeller (1-1215) · Concili del Laterà IV (11-1215) · Concili de Bourges (11-1225) · Concili de Narbona (3-1227) | ||||||||
| Cròniques | |||||||||
Vegeu també: Camí dels bons homes · Catarisme · Castells càtars · Consolamentum · Croades · Llenguadoc · Estatuts de Pàmies | |||||||||
