Appoggiatura

Conté arxius de so
	Més info

De l'italià appoggiare, "arrepenjar-se", una appoggiatura és un ornament important melòdicament i de vegades talla la nota principal prenent-li part del seu temps per a la realització de la floritura (generalment la meitat del temps del valor de la nota,^[1] tot i que en un temps ternari, per exemple, pot arribar a ocupar dues terceres parts del temps).^[2] La nota afegida (la nota ornamental) és un to (o semitò) per sobre o per sota de la nota principal; a més, si s'hi troba per sota, pot ser que s'hi arribi cromàticament (veure mordent).

L'appoggiatura s'escriu amb la nota ornamental lligada a la nota principal i amb una tipografia més petita,^[3] generalment sense ratllar.

Això s'hauria d'interpretar com segueix:

I sona com segueix: Appoggiatura

Generalment, a més, a les appoggiatures s'hi arriba per salt (és a dir, amb una distància més gran que un to) i se'n surt per un pas (amb una distància d'un to o un semitò).

Referències

Vegeu també

• Acciaccatura
• Ornament