Antonio González González

Per a altres significats, vegeu «Antonio González y González».
Infotaula de personaAntonio González González
Biografia
Naixement(es) Antonio González y González Modifica el valor a Wikidata
27 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Los Realejos (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 2002 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 1r febrer 1979
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 18 juny 1968 – Jesús Hernández Perera →
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de La Laguna Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, químic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1981–2002)
Real Sociedad Económica de Amigos del País de Tenerife Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio González González (Realejo Alto, Illes Canàries, Espanya, 1917 - 11 d'octubre de 2002) fou un bioquímic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Els seus estudis, versats en investigacions sobre la determinació estructural i sintètica de productes naturals han estat, han estat publicats en més de 700 articles en diverses revistes científiques nord-americanes, angleses i alemanyes.

Nascut el 1917 a la població del Realejo Alto de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries, va estudiar Química a la Universitat de La Laguna, obtenint el 1946 la càtedra de química i bioquímica d'aquesta universitat.

El 1947 inicià els seus estudis sobre productes naturals bioactius obtinguts durant els primers anys de la flora canària, ampliant els seus estudis florístics sobre les plantes tropicals amb més alta bioactivitat. El 1949 fou nomenat director de la secció de Química orgànica creada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la Universitat de la Laguna, treballant posteriorment amb el futur premi Nobel de Química Alexander Todd a la Universitat de Cambridge.

El 1963 fundà, juntament amb el cabildo insular, l′Instituto de Investigaciones Químicas, actualment denominat Instituto Universitario de Bio-orgánica "Antonio González". Nomenat rector de la Universitat de La Laguna aquell mateix any, ocupà aquest càrrec fins al 1968. Després de les eleccions generals espanyoles de 1977 fou nomenat senador per designació reial, formant part de l'Agrupación Independiente i secretari primer de la comissió d'agricultura i pesca del Senat d'Espanya.[1]

Va obtenir, entre altres, el premi de recerca del CSIC el 1959, el 1961 va obtenir una ajuda de la Fundació March i el 1967 una ajuda Manuel Aguilar per a la Recerca. El 1980 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[2]

El 1986 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seva tasca desenvolupada al llarg d'una vida d'intensa dedicació en el camp de la química dels productes naturals. Fou condecorat amb les Grans Creus de l'Orde d'Alfons X el Savi (1966) i de l'Orde del Mèrit Civil.

Obres

  • La lactama del ácido hexahidro paminobenzoico en la determinación del peso molecular de los aductos de estiroles sustituidos (1943)
  • Contribución a la síntesis de la 4-acetilhidrindona (1945)
  • Aportación al estudio del látex de las Euphorbias canarias (1949)
  • Aportación al conocimiento de los alcaloides de los Adenocarpus (1951)
  • Glucósidos de las Escrophulariáceas canarias (1955)
  • Structure of the Anhydrocanariengenine A. (1959)
  • Ueber pflanzliche Herzgifte. Die Glykoside und Aglykone der Blätter von Digitales canariensi s L. (1963)
  • Química de las Rutáceas (1964)
  • Triterpenos y esteroides de la Periploca Levigata Ait (1966)
  • Reaction of Spirostan Sapobenins with Nitrous Acid (1971)
  • Marine Natural Products of the Atlantic Zone (1972)
  • Química de las Ceropegias (1973)
  • Lignanos del Haplophyllum hispanicum Spach (1974)
  • New sources of steroid Relación de Académicos: numerarios (medalla núm.9) sapogenins (1975)
  • Sobre la estructura de Rutacridona (1976)
  • Componentes de las Umbelíferas 14 (1977)
  • Structure of Khanilactone The Compositae XXXVII (1978)
  • Oxidación de derivados de la Clorophyssopifolina (1980)

Referències

  1. Fitxa del Senat
  2. Biografia[Enllaç no actiu] al web de la RAC

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1986 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.


Premis i fites
Precedit per:
Josep Pascual i Vila

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 8

1980-2000
Succeït per:
José Elguero Bertolini
Precedit per:
José António Fernández Bolaños
Medalla de Reial Societat Espanyola de Química
1967
Succeït per:
Enrique Costa Novella
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació