Amós Salvador Sáenz y Carreras

Amós Salvador Sáenz y Carreras

Amós Salvador Sáenz y Carreras, en 1911
Nom original	(es) Amós Salvador Carreras
Biografia
Naixement	1879 Logronyo (La Rioja)
Mort	1963 (83/84 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
2 de maig de 1910 – 2 de gener de 1914
← Antonio Villarino y Gayoso Eugenio Barroso Sánchez-Guerra →
Circumscripció	Ponferrada
3 d'abril de 1916 – 2 de maig de 1919
← Ramón Salvador Celades Joaquín Manglano Cucaló de Montull →
Circumscripció	Albocàsser
6 de juny de 1919 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció	Logronyo
Diputat a les Corts de la República
24 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció	Logronyo
Ministre d'Estat
19 de febrer de 1936 – 10 de maig de 1936
← Manuel Portela Valladares Santiago Casares Quiroga →
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Arquitecte
Partit	Izquierda Republicana
Obra
Obres destacables (1915) Gal Factory (en) (1928) Dispensario antituberculoso Victoria Eugenia (en)
Família
Pare	Amós Salvador Rodrigáñez
Germans	Miguel Salvador y Carreras i Fernando Salvador Carreras
Premis (1920)  Gran Creu de l'Orde de Beneficència
Diputat a les Corts republicanes Representa: Izquierda Republicana 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Logronyo Diputat a les Corts republicanes Representa: Acció Republicana 24 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Logronyo Diputat al Congrés dels Diputats

Amós Salvador Sáenz y Carreras (Logronyo, 1879 - Madrid, 1963) fou un arquitecte i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Biografia

Membre d'una família de polítics liberals, fou el més gran dels tres fills d'Amós Salvador Rodrigáñez. Va estudiar Arquitectura a Madrid, i després de llicenciar-se en 1902 va establir el seu despatx al carrer Tetuán, al mateix edifici en què es trobava la seva pròpia casa. En l'exercici de la professió va projectar i va construir nombroses obres, entre les quals cal citar la més famosa, la fàbrica de la Perfumeria Gal de Madrid, al final de la carrer de la Princesa o la remodelació total de l'antiga fàbrica de tabacs del carrer Embajadores, també a Madrid. A la seva ciutat natal, Logronyo, també va projectar alguns treballs. La major concentració d'edificis de la seva mà es troba, no obstant això, a Vall de Laciana, comarca del nord-oest lleonès en la qual va construir diversos edificis escolars i cases per a particulars en la dècada de 1910. A aquesta comarca va estar vinculat a través de la seva esposa, Josefina Álvarez Carballo y Prieto, qui pertanyia a una acabalada família d'aquesta zona.

Lliurepensador i intel·lectual, va formar part des de la seva joventut de l'Ateneo de Madrid i allí va conèixer Manuel Azaña i Cipriano de Rivas Cherif, entre altres. Va fundar al costat del seu germà Miguel Salvador y Carreras la Universitat Popular de Madrid en 1903. Hi ha notícia dels seus continuats viatges per Espanya i l'estranger, de la seva afició a la lectura i la fotografia, així com del fet que posseïa la millor biblioteca particular d'arquitectura del seu temps.

Va iniciar la seva carrera política com a diputat pel districte de Ponferrada com a membre del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1910 tornant a obtenir un escó pel districte d'Albocàsser (Castelló) a les eleccions de 1916 i 1918.

Després fou elegit diputat per la circumscripció de Logronyo en les eleccions generals espanyoles de 1919, 1920 i 1923 i, després de proclamar-se la Segona República Espanyola, a les eleccions de 1933 com a membre d'Unió Republicana, i a les eleccions de 1936 en representació d'Izquierda Republicana. Va ser ministre de Governació entre el 19 de febrer i el 2 de maig de 1936 sota la presidència de Manuel Azaña.

Després del final de la guerra civil, va estar refugiat a França i es va exiliar, posteriorment, en Caracas fins a 1945, amb algunes estades en Nova York, d'on resideix a hija Mercedes, junt amb el seu marido, Demetrio Delgado de Torres, que durant la Guerra Civil havia estat Subsecretario d'Economia i assessor personal de Juan Negrín. En 1943-1944 va ser delegat de la Junta Española de Liberación a Veneçuela, liderada per Martínez Barrio i Prieto des de Mèxic, sent substituït per Toribio Etxebarria Ibarbia.

Sotmès a l'expropiació dels seus béns pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques franquista, que li va imposar la sanció més alta imposada pel franquisme a un ciutadà espanyol, 100 milions de pessetes, que finalment i després de molts anys de batalla judicial es convertiren en 100.000 pessetes, va poder tornar en 1949 a Madrid, per morir en 1963.

Enllaços externs

• Llibre biografia d'Amós Salvador y Carreras Arxivat 2012-05-29 a Wayback Machine.
• Notícia sobre el llibre i notes biogràfiques sobre Amós Salvador y Carreras
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Portela Valladares	Ministre de Governació 1936	Succeït per: Santiago Casares Quiroga

• [1] (castellà)
• [2] (castellà)