Albert Bassermann

Infotaula de personaAlbert Bassermann

(1918) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Mannheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHauptfriedhof Mannheim Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Los Angeles
Zúric
Mannheim
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElse Bassermann (1908–1952) Modifica el valor a Wikidata
ParentsAugust Bassermann (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1949)  Schillerplakette der Stadt Mannheim (fr) Tradueix
  •  Anell d'Iffland Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0060168 Allocine: 17723 Allmovie: p4462 TCM: 716029 IBDB: 111600 TMDB.org: 29137
Discogs: 5594896 Find a Grave: 15017773 Modifica el valor a Wikidata

Albert Bassermann (Mannheim, Alemanya, 7 de setembre de 1867 − Zuric, Suïssa, 15 de maig de 1952) va ser un actor alemany.

Biografia[1][2]

Albert Bassermann debuta a Mannheim el 1887 al teatre, àmbit on serà molt actiu fins al 1951. Després de treballar al Meininger Hofftheater de Meiningen, entre 1891 i 1895, s'instal·la a Berlín. A la capital alemanya, entre altres, interpreta obres al Deutsches Theater de 1899 al 1904 (sota l'administració d'Otto Brahm), després de 1909 al 1915 (sota l'administració de Max Reinhardt) i, a l'interval, de 1904 a 1909, al Lessing Theater. L'adveniment del nazisme el decideix el 1933 a instal·lar-se a Suïssa amb la seva esposa Else Bassermann nascuda Schiff (1878-1961), actriu i guionista, que té ascendència jueva.

Fins al 1938, continua la seva carrera teatral al seu primer país d'acollida (al Schauspielhaus de Zuric), també als Països Baixos i Àustria (sobretot a Viena, al Josefstadt Theater i al Volkstheater, Viena).

El 1939, els esposos Bassermann escullen com a segon país d'adopció els Estats Units, on es quedaran fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Faran — una sola vegada — a Broadway, l'obra Embezzled Heaven (1944-1945), al costat d'Ethel Barrymore. El 1946, tornen a Europa, on Albert Bassermann hi acabarà la seva carrera al teatre (l'última vegada, a Berlín el 1951, al Schiller Theater).

Bassermann serà igualment actiu al cinema, interpretant films muts alemanys des de 1913 (destacar que la seva esposa Else és la seva sòcia — i guionista — d'un cert nombre d'ells), després a alguns films sonors, fins al seu primer exili a Suïssa.

Després de la seva tornada a Europa, apareix en una última pel·lícula — britànica— el 1948, The Red Shoes. La seva actuació a la segona pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock el 1940, Foreign Correspondent , li valdrà una nominació per l'Oscar al millor actor secundari.[3]

Filmografia[4]

  • 1913: Der Andere de Max Mack
  • 1922: Das Weib des Pharao d'Ernst Lubitsch: Sothis
  • 1922: Lucrezia Borgia de Richard Oswald
  • 1922: Der Mann mit der eisernen maske de Max Glass
  • 1923: Christoph Columbus de Márton Garas
  • 1924: Helena de Manfred Noa
  • 1929: Napoleon auf St. Helena de Lupu Pick
  • 1929: Fräulein Else de Paul Czinner
  • 1930: Alraune de Richard Oswald
  • 1930: Dreyfus de Richard Oswald
  • 1931: Voruntersuchung de Robert Siodmak
  • 1931: 1914, die letzten Tage vor dem Weltbrand de Richard Oswald
  • 1933: Ein gewissen her gran de Gerhard Lamprecht
  • 1938: Le Héros de la Marne o La Famille Lefrançois d'André Hugon: Coronel von Gelow
  • 1940: A Dispatch from Reuters de William Dieterle
  • 1940: Knute Rockne, All American de Lloyd Bacon
A Enviat especial (1940)

Teatre (selecció)

  • 1928: Katharina Knie de Carl Zuckmayer (creació de Lessing Theater el 20 de desembre de 1928)[5]
  • 1944-1945: Embezzled Heaven, obra de Ladislav Busk-Fekete i Mary Helen Fay, adaptació de la novel·la Der veruntreute Himmel de Franz Werfel, amb Ethel Barrymore, Eduard Franz, Sanford Meisner (als crèdits Albert Basserman; a Broadway)

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. «biografia d'Albert Basserman» (en anglès).
  2. «biografia d'Albert Basserman». The New York Times.
  3. «Albert Basserman, premis». imdb.
  4. «filmografia d'Albert Basserman». The New York Times.
  5. Wagener, Hans. Carl Zuckmayer Criticism: Tracing Endangered Fame. Camden House, 1995: «Enllaç».

Enllaços externs

  • Albert Bassermann al lloc alemany "Filmportal" (Biografia, Filmografia) (anglès)
Registres d'autoritat