Òxid de coure(I)
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 141,854 Da i 141,85410962 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Cu₂O |
| SMILES canònic | Model 2D [O-2].[Cu+].[Cu+] |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 6,1 g/cm³ |
| Índex de refracció | 2,85 |
| Cristal·lografia | |
| Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'òxid de coure(I), de fórmula Cu₂O, és un tipus d'òxid de coure.[1] És insoluble en aigua i solvents orgànics. L'òxid de coure(I) es dissol en una solució d'amoníac concentrat per formar el complex[2] incolor [Cu(NH₃)₂]+, que s'oxida fàcilment en l'aire al complex blau [Cu(NH₃)₄(H₂O)₂]2+. Es dissol en àcid clorhídric per formar HCuCl₂ (un complex de CuCl), en canvi dissolt amb àcid sulfúric i àcid nítric produeix sulfat de coure(II) i nitrat de coure(II), respectivament.
L'òxid de coure(I) es presenta com el mineral cuprita en alguns roques de color vermell. Quan s'exposa a l'oxigen, el coure s'oxida de manera natural a òxid de coure(I), malgrat que ho fa d'una forma molt lenta. En el laboratori, el procés es pot escurçar usant alta temperatura o una alta pressió d'oxigen. Amb escalfament, l'òxid de coure(I) formarà l'òxid de coure(II).
La formació de l'òxid de coure(I) és la base del test de Fehling i de la Reacció de Benedict pa la reducció de glúcids que redueixen en solució alcalina una sal de coure(II), donant un precipitat de Cu₂O.
L'òxid de coure(I) es forma en peces de coure xapades amb plata exposades a la humitat quan la capa de plata és porosa o està danyada, aquest tipus de corrosió rep el nom plaga roja (corrosió).
Aplicacions generals
L'òxid de coure(I) es fa servir normalment com pigment, fungicida, i agent antiincrustacions de pintures marines.
Aplicacions com semiconductor
L'òxid de coure(I) va ser el primer semiconductor conegut. Els díodes rectificadors basats en aquest tipus de coure es van fer servir a la indústria des de 1924, mans que el silici passés a ser l'estàndard.
L'òxid de coure(I)[3] mostra sèries d'excitons amb amplades de ressonància química en el rang de neV (10-9 eV).
Referències
- ↑ N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.
- ↑ D. Nicholls, Complexes and First-Row Transition Elements, Macmillan Press, London, 1973.
- ↑ P.W. Baumeister: Optical Absorption of Cuprous Oxide, Phys. Rev. 121 (1961), 359. Direct web link (subscription required)
Enllaços externs
- National Pollutant Inventory: Copper and compounds fact sheet Arxivat 2008-03-02 a Wayback Machine.
- Chemical Land21 Product Information page
- Make a solar cell in your kitchen
- A Flat Panel Solar Battery
| Identificadors | CAS · InChIKey · PubChem · RTECS: GL8050000 · AEPQ · ChEBI · KEGG · ChemSpider · i ChemSpider · UNII · ZVG · Infocard ECHA · DSSTOX · RxNorm CUI · HSDB · CosIng · |
|---|
